Franquícies / El contracte de franquícia

1. Característiques del contracte de franquícia:

1.- El Know-How ha de ser transmès al franquiciat.

Aquest Know-How haurà de constar d'una guia pràctica per solucionar els problemes quotidians. A més el franquiciador haurà d'instruir a través de cursos teòrico-pràctics el funcionament del seu negoci.

2.- El franquiciador haurà d'indicar les fonts de subministrament dels productes.

El franquiciat haurà de saber en tot moment com i on trobar els productes preestablerts en el contracte.

3.- El franquiciador ha de concedir la llicència d'ús de la marca objecte de la franquícia. De la mateixa manera, haurà de portar els drets de patent, propietat industrial i intel·lectual .

La imatge (logotip, decoració del local ...) proporciona al franquiciat un factor d'atracció i reconeixement del mercat.

4.- Haurà d'establir els mitjans per determinar la quantia de les prestacions econòmiques.

Les quantitats variaran segons el tipus de característiques de cada franquícia

5.- Haurà d'incloure un quadre d'exclusivitats tant de zona com de producte

El franquiciador es comprometrà a no instal·lar a la zona assignada al franquiciat un altre centre de la xarxa, amb la finalitat de garantir la no competència.

6.- Haurà d'establir un sistema de control sobre la gestió del franquiciat.

El franquiciador actuarà com a guia i assessor en els inicis de l'activitat, proporcionant els mitjans perquè es faci un ús adequat dels recursos utilitzats.

2. Normativa aplicable als acords de franquÍcia.

La idea generalitzada que les franquícies a Espanya és una modalitat poc regulada és absolutament infundada, fruit d'un desconeixement que els professionals del sector, i en concret els professionals de la consultoria, estan disposats a desmentir i a demostrar.

Les normes de defensa de la competència:

L'origen legal de la franquícia està fonamentat en l'article 85 del Tractat de Roma, del 25 de maig de 1957, en el qual es constituïa la Comunitat Econòmica Europea i en el que s'estableix la prohibició, i conseqüent nul·litat, d'aquells acords entre empreses, decisions d'associacions d'empreses i pràctiques que puguin afectar el comerç entre estats membres i tinguin com a objecte o efecte impedir, restringir o falsejar la lliure competència.

Però el mateix article, en l'apartat 3, deixa la porta oberta a l'excepció del mateix article i prohibició esmentada anteriorment. Es fa referència a aquells supòsits en els que les citades pràctiques contribueixin a millorar la producció o la distribució dels productes o a fomentar el progrés tècnic o econòmic, fent als usuaris partíceps dels beneficis resultants i sempre que no s'imposin a les empreses interessades restriccions que no siguin imprescindibles per arribar als seus objectius.

Aquesta possibilitat s'ha materialitzat, entre d'altres, en el reglament 4.087/88 de la Comissió pel que s'aplica una excepció a la prohibició de l'article 85 del Tractat de Roma als acords de franquícia.

Paral·lelament la citada regulació comunitària ha estat transcrita, de forma gairebé literal, a la normativa aplicable dins de l'àmbit nacional. Tant és així que l'article 1 de la Llei 16/1989, de Defensa de la Competència, prohibeix tot acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica concertada o consentiment paral·lel, que tingui per objecte impedir, restringir o falsejar la competència en tot o en part del mercat nacional i, en particular, els que consisteixin en:

a) La fixació, de forma directa o indirecta de preus i d'altres condicions comercials o de serveis.

b) La limitació o el control de la producció, la distribució, el desenvolupament tècnic i el de realitzar inversions.

c) El repartiment del mercat o de les fonts d'aprovisionament.

d) L'aplicació en les relacions comercials o de serveis, de condicions desiguals que col·loquin a uns competidors en situació desavantatjosa en relació als altres.

e) La subordinació de la celebració de contractes a l'acceptació de prestacions suplementàries que no guardin relació amb l'objecte de tals contractes.

El mateix article declara nuls els acords, decisions i recomanacions que estan prohibits en virtut de l'exposat anteriorment, no estiguin declarats per les excepcions previstes en la pròpia llei.

Resumint podem globalitzar les restriccions de la competència permeses en els acords de Franquícia:

-Establiment de zones d'exclusivitat.

-Fixació d'especificacions mínimes de qualitat dels productes o serveis que siguin objecte de franquícia.

-Aprovisionament exclusiu de productes en els que no se'ls hi pugui donar especificacions mínimes de qualitat.

-Prohibició de competència.

-Recomanació de preus.

-Imposició d'una gamma de productes mínima, manteniment d'existències.

-Establiment d'una facturació mínima.

-Establiment d'un cànon de publicitat.

Una altra part important a l'hora de regular una franquícia des del punt de vista legal, a part de la competència, és l'obligació del franquiciador al franquiciat de facilitar-li la informació necessària per poder sospesar la decisió de formar part d'una empresa que no té el poder decisori total per administrar-la. Aquest marc de transparència va sorgir al gener de 1996 amb la llei 7/1996 de la Ordenació del Comerç Minorista.


En una xarxa de franquícia s'han d'assumir unes responsabilitats que assegurin una col·laboració entre les dues parts. El franquiciador és el titular del Know-How (saber com) respecte a la fabricació, distribució, comercialització i prestació de productes i serveis; aquest és qui redacta el contracte de franquícia de la seva xarxa.


Presentació  |  Crear empresa a Catalunya  |  Crear empresa a França  |  Crear empresa a Andorra  |  Franquícies
Enllaços  |  Contacte Cambra  |  Documentació en francès
  © Cambra Comerç Girona |  avís legal