-La mala reputació d'altres centres amb la mateixa marca pot influir en la imatge i reputació de centres on el rendiment és bo.

-El franquiciat assumeix els costos d'inversió.
-El franquiciat és qui incorpora nous treballadors, i per tant qui paga els costos de personal, en cas d'un eventual increment de plantilla.
-No és necessari un control tan directe de la gestió per part del franquiciador.

-Al desenvolupar-se la xarxa entren en funcionament economies d'escala en la producció i en la provisió de materials.

-Existeixen riscos associats a la gestió del franquiciador. Pot succeir que a un franquiciador amb molt ànim de lucre no li interessi una relació de recolzament amb el franquiciat, sinó el benefici que pot extreure de la relació.

-Es produeix un efecte multiplicador que enforteix la presència de la marca del franquiciador al mercat. L'empresa franquiciadora és l'encarregada de la publicitat però això repercutirà en el grup de franquciats.

-Les possibilitats d'entrar en mercats nous o més amplis són molt elevades. A través de la Màster-franquícia es pot arrabassar l'àmbit nacional.

-Existència de costos addicionals com els drets d'entrada i els royalties de funcionament, que en un negoci tradicional no hi són.

-Si el negoci supera les previsions inicials, hi ha el perill que el franquciat es plantegi seguir amb la franquicia pel seu compte.

-El franquciador aportarà ajuts financers al franquiciat per les inversions inicials necessàries.
-El franquiciador dóna assistència al franquiciat en aspectes com ara estudis de mercat, localització òptima ...

-Tots els aspectes de l'explotació del negoci estan predeterminats pel franquiciador i es troben estipulats als "manuals".

-Garantia d'integració en una xarxa comercial clarament apreciada i identificada pel públic.
-Adquisició del know-how del franquiciador per part del franquiciat.

-Possibilitat per part del franquiciat d'explotar el know-how.